|
|
||||
|
QUI
SÓM
CAPÍTOL I.- Situació de la corona Catalano-aragonesa Durant tot el segle XIII i l'actual segle XIV podem dir que estem vivint l'apogeu del regne Catalano-Aragonès, tot i que la part que pren importància és la Catalana, així doncs podem dir que durant els darrers temps, està sorgint un "imperi" català. Europa, en aquest
moment, viu el que és la "baixa edat mitjana", on hi
comencen a sorgir les primeres nacions (o ideals de nacions), i és
un moment en què l'església té molt de poder polític
i econòmic. A principis del segle XIII es va viure l'època
de la persecució dels Càtars, cosa que enfronta de nou
Catalunya amb França (tot i que els reis Francesos i els de la
Corona d'Aragó eren parents en aquella època), i que fa
que molts occitans emigrin cap a Catalunya. La ciutat més important de Catalunya és Barcelona, on s'hi reuneixen les Corts, el Consell de Cent (ajuntament de Barcelona), i la Generalitat (que és l'òrgan que s'encarrega d'assegurar que es complissin les promeses del rei, i de les Corts). Amb tot això
veiem que el rei és un càrrec vitalici amb privilegis,
però que no reuneix tot el poder de decisió. Aquest tret
és molt diferent a les corones de la resta de la península
Ibèrica, on cadascun dels reis governa sense demanar consell
(monarquia autoritària). Aquesta característica es tradueixi
en la Host Almogàver, on el poder està organitzat jeràrquicament,
però de manera que el màxim responsable de la companyia
no té el poder absolut sobre ella.
|
||||
 |
||||
