|
|
||
|
ANNEX III. Indemnitzacions En referència a les indemnitzacions que actualment ofereix el govern per compensar les pèrdues generades pels atacs que violen la Llei de Convivència Pacífica de Malta PREÀMBUL S'exposa: Que la creació d'un Banc de Malta, essent Malta potent ecònomicament com ho és, no és una institució creada en va. Si tenim en compte l'exèrcit que es necessita per protegir tant capital, i el manteniment del mateix, és una despesa considerable per a les arques dels nobles de la comarca en general. Així doncs, la creació d'un Banc amb un exèrcit capaç de protegir els beneficis de la comarca en general, ha estat una solució viable per als nobles que volien estalviar-se les despeses de mantenir un exèrcit propi; aquests nobles, alhora, han pogut generar més excedent de producció, i així, destinar més diners al Fons de Creixement de Malta i o al seu creixement, ajudant d'aquesta manera al creixement de la comarca en general, i essent-ne el seu principal motor de progrés. Tot i això, el govern no obliga als petits i mitjans terratinents a dipositar els seus béns al Banc, entenent que el risc que aquests poden suposar (per la seva quantitat) no és temible com altres. El que tampoc farà, però, a partir de l'entrada en vigor d'aquest quart annex, és indemnitzar unes pèrdues que es podien haver evitat i previst: el govern ofereix la possibilitat de mantenir segures les monedes d'or i les arroves de gra emmagatzemades i per tant no es veu en l'obligació d'indemnitzar aquests bens, davant l'assalt per part de trampos o altres nobles indesitjables. En certes situacions d'emergència o estats d'excepció que es pugui trobar el govern i la comarca, o, fins i tot, quan es trobin en estat de guerra, la prioritat del govern i del Banc de Malta serà la defensa dels seus béns, i les compensacions per les pèrdues dels mateixos passaran a un pla d'actuació totalment secundari. Els atacs que es puguin rebre de fora la comarca (i que, per tant, es troben emmarcats en una situació en què la comarca no té líder ni tampoc ple control de la situació), no es consideraran violacions a la Llei de Convivència, emmarcada dins la pròpia comarca, sinó que es consideraran com a conseqüències possibles d'una situació bèl·lica excepcional. Finalment, cal fer un aclariment més en relació a les indemnitzacions pels atacs que violen certes lleis, concretament referit als casos en què, aquests atacs, són portats a terme per nobles no autoritzats; qualsevol atac que no sigui portat a terme per l'Exèrcit de Malta o per l'atacat que actúa en defensa pròpia, encara que l'atacat sigui l'infractor d'una de les lleis, es considerarà també una violació per se de la Llei de Convivència Pacífica de Malta. En aquest cas, però, la indemnització anirà a càrrec del noble no autoritzat a atacar als infractors, havent així d'indemnitzar ell mateix, les pèrdues als nobles que hagin siguts atacs pel primer infractor. Així, s'afegeixen els
articles següents per regular aquestes qüestions : ARTICLE I. El Govern de Malta indemnitzarà, de les pèrdues ocasionades pels atacs que violen la Llei de Convivència de Malta, únicament les faneques conquerides (amb 50 monedes d'or per a cada faneca conquerida), els súbdits sequestrats (amb 10 monedes per a cada súbdit fugit) i les baixes de l'exèrcit ocasionades (segons el preu de compra de cada unitat destruida). ARTICLE II. El Govern de Malta no indemnitzarà les arroves
de gra ni les monedes d'or usurpades com a conseqüència
d'atacs que violen la Llei de la Convivència Pacífica
de Malta, entenent que el noble que conserva aquests béns al
seu castell, i escull no dipositar-los al Banc de Malta, assumeix el
risc que comporta la seva custòdia i protecció, i així
mateix n'assumeix la possible pèrdua. ARTICLE III. Les indemnitzacions es faran només en aquells
casos en què els atacs provinguin de nobles de la mateixa comarca
(els únics considerats com a violacions a la Llei de la Convivència
Pacífica de Malta), des de fora o des de dins de la protecció
reial, i sempre que les arques del govern disposin del capital
suficient per realitzar aquestes indemnitzacions, sense posar en
perill el patrimoni destinat al creixement i millora de la comarca (i
de l'estat dels seus nobles) i el destinat al manteniment de la seguretat
i la protecció, el destinat a l'Exèrcit de Malta i la
Conselleria de Defensa. ARTICLE IV. Qualsevol noble no autoritzat (sigui perquè
no pertany a l'Exèrcit de Malta, sigui perquè no actúa
en defensa propia) que ataqui a qualsevol infractor de la Llei de
Convivència, incomplint, però, ell mateix aquestes
normes, serà ell, el noble no autoritzat, i no pas el
Govern de Malta, el responsable del deure de realitzar les indemnitzacions
pertinents al/s damnificat/s pels seus atacs, al marge de la sentència
que estableixi la Conselleria de Justícia en contra de l'infractor
atacat pel noble no autoritzat. ARTICLE V. El Govern de la comarca de Malta té el deure
moral i l'estipulat per les Lleis de Malta de realitzar les indemnitzacions
per les pèrdues obtingudes en atacs que violen la Llei de la
Convivencia Pacífica de Malta, però no té l'obligació
de portar a terme dites indemnitzacions si, fent-ho, la situació
general de la comarca és susceptible d'empitjorar. En situacions
econòmiques o bèl·liques extraordinàries,
així com en les polítiques d'alt risc, el Govern de
Malta es reserva el dret de congelar aquestes indemnitzacions amb
tal d'afrontar prioritàriament les despeses de defensa i seguretat
que esdevinguin del conflicte. |
||
 |
||
